Pecador saludable de la vida, pes-cador d’instants, moments, esto-nes, etapes, períodes i potser e-ternitats que tracto de captar a través de tots els sentits per do-nar-los o, millor dit, tornar-los (de paraula i per escrit) a tots aquells que, segurament sense pensar-hi, me’ls oferien en aquest intercanvi permanent que és la vida, que no he volgut mai que quedés reduïda al tràfec comercial.

Em confesso, també, un tremola-dor de totes les accions nobles del poble, així com un cronista, entre el lirisme i l'emprenyament, de les seves realitats, que em faig me-ves –quan són expressades amb consciència-, perquè al capdavall em pertanyen. Em confesso, igualment, un servidor dels senti-ments que expressen els nostres paisatges, quan són amorosa-ment conreats i econòmicament retribuïts justament.

Confesso que el periodisme, que és la feina que proporciona el batec de la vida, m’ha donat ales per intentar volar a l’espai més o menys assossegat d’una escrip-tura més pensada, d'una perma-nència sempre aleatòria i, per tant, sempre deutora de la vo-ràgine de la mateixa vida. En qualsevol cas, entre cròniques, converses, articles i llibres, és així que em sento útil, que em sento viu –tot i que costi tant viure’n- i, en definitiva, que em sento copar-tícep d’una obra, de creació col-lectiva, destinada a perpetuar-se més enllà de cadascú.