A més dels premis i reconeixements, saber el que diuen els al-
tres d'un mateix, és l'indicatiu més acurat de l'èxit o fracàs de la feina que fas...

Xavier Garcia s’ha fet mereixedor del Premi Nacional de Perio-
disme 1993 a “Homenots del Sud”, tant per la intrínseca qualitat literària de la seva prosa, com per haver descobert totes aquel-
les persones que, en una tasca callada i anònima, treballen en diferents camps de les contrades tarragonines
”.
Eduard Sánchez (Nou Diari, 8 juliol 1993)

El cas és que Xavier Garcia és un personatge singular. Avui és, sens dubte, una de les persones que té una visió global més completa i més exacta de la realitat d’aquestes terres de l’Ebre, alhora que pot gaudir d’un cert distanciament i fredor en les se-
ves anàlisis, cosa impossible per als que hem nascut aquí
”.
Josep Bayerri Raga (Nou Diari, Tarragona, 18 març 1997)

L’amor que sent aquest home per la natura amara algunes
ratlles sublims que dedica als seus paisatges més volguts d’una Ribera d’Ebre degradada o d’un Pirineu amenaçat. Garcia estima
la terra i les persones que l’habiten: els pagesos, pescadors,
vells savis de poble ....
”.
Vidal Vidal (Segre, 3 maig 1990)

El periodista Xavier Garcia, militante de lo pequeño es hermo-
so, conocido por su sensibilidad ecológica, por la cultura popular
y la historia local, nos muestra en esta ocasión, con sus “Home-nots del Sud”, las lucecitas de las comarcas de Tarragona
”.
Andreu Mayayo (El Periódico, 15 juny 1994)

Si el país no tingués treballadors intel.lectuals com Xavier Garcia, part de la memòria popular, aquella que no explica l’Enciclopèdia Catalana, quedaria oblidada per sempre”.
Santiago Vilanova (El Punt, 26 agost 1997)

Garcia s’ha distingit per una feina periodística i literària accentuades en l’entrevista, l’ecologia i el localisme”.
Xavier Febrés (AVUI, 20 juny 1993)

En su estilo, Xavier Garcia armoniza las influencias de los dos grandes maestros que tanto admira: Josep Pla del norte y Artur Bladé del sur de Cataluña, que en su pluma se funden para siempre en las aguas del río Ebro”.
Andreu Carranza (La Vanguardia, 31 oct 2001)